Treball, Òrgan central del PSUC, 24 enero 1977

Proletaris
de tots

els paisos:
uniu:vos/

Òrgan central del Partit Socialista Unificat de Catalunya

Número 465

Barcelona,24 de gener de 1977

L'HOL
CONCO:

. La legalització dels partits i
sindicats sense discriminació de
cap mena és una premissa i una
exigència del 0procés de democra-
tització del nostre país.

Per això sorprèn que el repre-
sentant a Catalunya d'un govern
que diu que vol la democràcia de-
clari encara a la premsa: "No to-
lerarem actes massius als comu-
nistes". El senyor Sànchez Teran,
que actua d'acord amb aquest cri-
teri —els actes prohibits o reprí
mits són ja incomptables-, no ig-—
nora, com no ho ignora el mateix
govern, que la discriminació és
la negació de la democràcia. Però
no és la democràcia allò que més
preocupa el govern, sinó com con-
trolar els cànvis polítics inde-
fugibles tot mantenint la classe
obrera sotmesa a l'explotació i
al domini del gran capital, con-
substancials al règim franquista.
D'aquí que els actes prohibits al

E Di
DI

Preu, 10 pessetes Í

Ve
sa ll li an é Gids nal
Santiago Carrillo, a la redaceió de la revista "Mundo"

PSUC només siguin comparables,
quant al nombre,amb els prohibits
a les Comissions Obreres. Discri-
minar els comunistes vol dir dis-
criminar els treballadors per tal
d'impedir que intervinguin en el
procés de canvis.

Il és per això que el govern
retarda la legalització dels comu

-'Setmana.del Partit Gener.1974::., , :
UEl teu, el de toteg". Un dels cistells de la Setmana del Partit de
Barcelona,que començà dissgabtei(pàg.6, entrevista amb Jordi Concll)

. procedim els comunistes,

nistes, pretén de bloquejar l'ac-
tuació pública de Santiago Carri-
llo que, com Gregori López Rai-
mundo, resta processat, i nega el
passaport a Dolores Ibàrruri.

Sense llibertats per a tothom,
però, no hi ha llibertat. Tampoc
per a aquells els quals el govern
pretén afavorir discriminant-nos,
perquè no poden exercir plenament
la llibertat quan resten en la
il.legalitat forces reals com la
que els comunistes representem.

En retardar la legalització
dels comunistes i altres forces
polítiques d'esquerra, el govern
retarda la solució dels problemes
del país. La solució de tots els
problemes i especialment la crisí
econòmica exigeix un consens po-
lític, un pacte entre totes Jes
forces responsables. I la classe
obrera,la intel.lectualitat avan-

Çada no en poden quedar al marge.

Cal que els qui tenen respon-
sabilitats de govern ho pensin
serenament. Tan serenament com
que hem
donat i donem proves de la nostra
voluntat de reconciliació que per
meti una nova etapa de convivèn-
cia.

Aquest és el sentit del viatge
de Santiaqo Carrillo a Barcelona.
Santiago Carrillo, l'home de la
reconciliació, ha estat,sens dub-
te, aquests dies, l'home de la
concòrdia. Per això la normalit-
zació de la seva presència úi de
la seva activitat política és no
solament un dret sinó una neces-
sitat per a la convivència i la
, democràcia.

Pàgina 2

QUI SÓN ELS
PROVOCADORS:

Greus incidents es produt-
ren dissabte passat a Barcelo-
na quan la força pública interl
vingué brutalment contra al-
guns milers de persones que es
manifestaven a les Rambles en
solidaritat amb als treballa-
dors de Roca i quan mil etne-
cents companys de Josep Maria
Palomas, dirigent del PTE, que
acabava de 8ortir de la presó,
es concentraren a l'estació de
França per donar-li la benvin-
guda. Són hnombrosos el8s fe-
ritgs, alguns d'ells greument,
com a congseqiència de la bruta
litat policíaca, que denunciem
amb tota energia des de "Tre-
ball".

També dissabte, el govern
civil prohibí la celebració
d'un míting del PSUC a la Zona
Prancai, Malgrat la prohibició,
8'hi concentraren més de cine-
centes persones, algunes de
les quals van demanar l'ingrés
al Partit allà mateiz, després:
que els companys responsables
de la zona denunciegssin públi-
cament l'arbitrària decisió
governativa.

Prohibicions, tretge, bales
de goma ú porreg: heus aquí
l'altra cara de la reforma.
Una nota oficial de la policia
parla de "'provocacions" per
tal de justificar la 8eva bru-
talitat. Qui són els provoca-
dorgs2 Si tenim en compte que
quan el poble exerceix lliure-
ment els drets de reunió,d'ez-
pressió i manifestació no hi
ha mat cap "ineident", no cal
fer cap esforç per a8senyalar-
log: aquelles qui priven l'ezer
ctei d'aquesta drets.

MADRID, UN ALTRE ASSASSINAT

Arturo Ruiz García va morir
ahir a Madrid. Assassinat quan
demana'ra l'amnistia en una mani
festació pacífica. Sectors ul-
tra—-dretans,escamots de la pro-
vocació i el terror, descarre-
garen l'odi mortífer de les píg'
toles sobre un cor generós, so-l

t
lidari de tots aquells qui res-i
ten encara a les presons.La po-
licia, que abans havia foragíi-
tat brutalment els manifestants
-deu míi,quinze mil persones7-,
no hi era i els asgassins fugi-

JA N'HI HA PROU DE SANG

t Reconeixeria,

treball :

LA CAMPANYA "VOLEM L'ES TATUT"

OO 24-1-1973

CRIDA DE L'ASSEMBLEA

A la reunió de la XXV Perma-
nent de l'Assemblea de Catalunya,
que es va fer el 16 de gener, es
va redactar definitivament la cri
da de la campanya "Volem l'Esta-
tut".

La crida comença dient que "el
nostre poble ha optat pel dret a
l'ezeroiei de la seva 8obirania
nacional, que avui es concreta en
la reivindicació de l'Estatut
d'Autonomia ú les seves institu-
cions" i després explica que l'au
tonomia ens permetrà cercar demo-
cràticament da solució, des de
dins, dels nostres problemes eco-
nòmics, socials i culturals, els
de les comarques í dels barris,
crear .el nostre futur, a través
de les nostres institucions d'au-
togovern. Diu la crida: "Aquesta
és l'única garantia de poder exer
ein amb plenitud les llibertats
polítiques, 8eocials ú nacionala

que estem reconquerint",

a — VU
ri ag g,.
-, veu,
RN EL DE P L,
mm iu ja,

El document recorda que l'Esta

tut de 1932, el restabliment pro-
visional del qual reivindica l'As
semblea, va demostrar que era "un
mitjà apropiat per a afrontar po-
8itivament les nostres necegsgi-
tatge. Les lleis aprovades pel Par
lament de la Generalitat, la de
creació del Tribunal de Cassació,
la de contractes de conreu, la re
ferent a la capacitat jurídica de

I el govern ci-
faria responsa-
bles indirectes de la mort els
qui es manifesten als carrers.
no obstant, per
primera vegada,la identitat po-
lítica dels assassins. No cal
ser molt agut: "l'home de la
gavardina", tant se val el nom
4 el cognom, havia matat altre
cop.

Aquest crím brutal no pot
quedar impune. Ja n'hi ha prou,
de sangl

ren un cop més.
vil de Madrid

la dona, la municipal, la de fo-
ment, les de tipus econòmic i so0-
cial, les sanitàries, eto., perme
teren un desenvolupament de molta
dela aspeotes de la vida del nog-
tre poble fins aquell moment mai
no a880olit."

Després, 0l'Asserntlea de Cata-
lunya crida "...tot el poble de
Catalunya a participar en la cam-
panya de mobilització que amb a-
questa crida 8'inicia. Volem l'Es

tatut amb les seves instituaions
perquè és'la resposta autèntica-
ment democràtica per a Catalunya

enfront de les propostes refor-
mistes, per a després de les elec
cions, d'un "Régimen especial pa-
ra las cuatro provincias catala-
nas" i d'un "Consejo General" que
manté a Madrid el centre de les

decisions relatives als nostres
problemes. Volem l'Estatut perquè
amb el seu restabliment elg emi-
grants que integren la nogtra co-
munitat nacional catalana 8e 8en-
tiran i viuran com a catalans de
ple dret. Volem l'Estatut que ne-
cegsitem, el d'ara, però per acon
seguir-lo hem de poder exercir
les nostres llibertats amb garan-
ties reals, les de les nostres
inetitucions di principis de l'Es-
tatut del 1932. Volem l'Estatut,
en fi, perquè així, des de la nos
tra autonomia contribuirem, com
ja contributm reivindicant-lo, a
l'autèntica convivència amb tots
els pobles de l'Estat espanyol 4t
a la defensa dels drets de les
seves nacionalitats."

L'Assemblea de Catalunya acaba
cridant els catalans a donar su-
port en aquesta campanya per l'Es
tatut arreu de Catalunya, a la
ciutat i al camp, als barris, als
pobles, amb tota mena d'activi-
tats i fent sorgir tota mena d'i-
niciatives, per "...avançar ja
des d'ara en el contingut de l'Es
tatut per la Catalunya democràti-
ca",

Creiem que aquesta crida de
l'Assemblea ve molt a punt. Cal
deixar les coses ben clares. La

reivindicació de l'Estatut d'auto
nomia comporta, no cal dir-ho, la
d'unes institucions de govern prò
pieg: el Parlament català, la Ge-
neralitat... Però allò que dóna
forma i contingut en aquestes ins
titucions, que les fa esdevenir .
eines de les llibertats a Catalu-
nya és l'Estatut. Allò fonamental
són les llibertats autonòmiques,
el dret del poble català a l'au-
Com el poble ho deter-

togovern,
la manera que el poble

mini, de
decideixi.

I el poble ja fa temps que ho
crida: "Llibertat, amnistia i Es-

tatut d'autonomia".És aquest clam
ha encoratjat l'Assemblea de

ve
Gtionya -ho diu en el manifest
que comentem- a engegar la gran

campanya política que té per lema
"Volem l'Estatutl".

24-1-1977

EX e B.R Jl.l

L'OPOSICIÓ CATALANA
l LES ELECCIONS

A partir de l'aprovació, a leg
Corts i en el referèndum, de la
Llei de Reforma Política proposa-
da pel govern Suàrez, els partíts
polítics d'oposició que tenen un
pes real en l'opinió pública,
tant a Catalunya com a la resta
d'Espanya, han anunciat que par-
ticiparan a les eleccions que pre
veu l'esmentada llei. sa

forces democrà-
tiques donen dímplícitament per
agsolit que, mitjançant la nego-
Ciació amb el govern iniciada per
la "Comissió dels Nou" i a través
de la pressió popular, Ss'aconse-
guiran les condicions prèvies in-
dispensables perquè les eleccions
no siguin una farsa, condicions
que comencen per l'amnistia total
per als. presos i exiliats polí-
tics 4 la llibertat per a tots
els partits polítics.

Les diferents

En la reunió del seu Comitè
Central del 8 i 9 de gener, el
PSUC ha analitzat la situació que
crea la perspectiva electoral í
ha decidit de presentar-se amb
llistes pròpies a les eleccions
per al Congrés dels Diputats i
propiciar l'elaboració d'una llis
ta conjunta de tota l'oposició ca
talana en les eleccions per al
Senat,

Aquesta decisió es basa en la
consideració que, per al Congrés,
es preveu un sistema d'elecció
proporcional. que permetria a ca-
da partit treure un nombre de di-
putats proporcional al nombre de
vots obtinguts, mentre que per al
Senat regiria un sistema majori-
tarí que donaria tots els llocs a
la llista que atragués un nombre
més garan de votants.

El Comitè Central del PSUC va
tenir en compte també que la ma-
joria dels partits havia anunciat
ja el seu propòsit d'anar a les
eleccions per a diputats amb llis
tes pròpies, la qual cosa elími-
nava la possibilitat d'una alian-
ça electoral de tota l'oposició,
que nosaltres 0haguessim proposat
o acceptat sí haguessin existit
condicions propícies.

Entenem, tanmateix, que la par-
ticipació de cada partit amb llis
tes pròpies a les eleccions a di-
putats no hauría de ser un obsta-
cle per establir un pacte general
"al voltant d'uns punts mínims,que
cada partit inclouria en la seva
propaganda electoral i que es
comprometria a defensar al Con-
grés-, entre els quals figuraria
la restitució dels principis 1
institucions configurats en l'Es-
tatut de 1932,com a via per avan-
çar cap a l'exercici, pel nostre
poble, del dret a l'autodetermi-
nació. Aquests punts mínims po-

drien constituir també el progra-

candidatura democràtica
al Senat, que aconse-

ma de la
comuna per

lla el seny, i la base per mante-
nir la unitat de l'oposició no so
lament en el perífode electoral,
sinó també després, en la lluita
per l'elaboració d'una constitu-
ció democràtica i per l'aplicació
d'una política econòmica que per-
meti superar la gravíssima crisi

DE Tesi 4

Pàgina 3
nacionals 'd'Eusxadi i Galícia o
l'aspiració del País Valencià,
les Illes, Canàries i altres re-

gions d'Espanya a l'autonomia.

El PSUC entén que la totalitat
de les forces polítiques que han
començat a discutir la proposta
d'ENTESA CATALANA, presentada pel
PSC haurien de donar suport a la
negociació que mena la "Comissió
dels Nou", en la qual Jordi Pujol
representa l'oposició catalana.
Per aquest camí s'aconsequiria el
bloc pactant" únic que tots re-
clamem i podria establir-se ràpi-
dament la negociació directa ga-
,vern-oposició catalana.

l'oposició
condicions més,
abordar la campa-

Això col.locaria
catalana en les
favorables per

Carrilio a Barceiona: "Si no e8 conaedeiz l'amnistia
total, les eleccions seran profundament uiaiadeal (Fo
to TREBALL)

El PSUC presta suport a la pro
posta que ha presentat el PSC a
la reunió autoconvocada celebrada
a Barcelona el passat dia 17, di-
rigida a l'establiment d'una EN-
TESA CATALANA,no institucionalit-
Zada, a partir d'un compromís de
lluita convergent o coordinada
per, uns objectius mínims que com-
prendrien: 'u

ir. Amnistia total.
2n. Llibertats sense excepció.

3r. Restitució de l'Estatut

del 32 i de les institu-
cions històriques catala-
nes.

El PSUC discrepa de la propos-
ta feta pel senyor Tarradellas en
el seu missatge del 06 de gener
-que alguns partits abonen- per
constituir una Assemblea o Parla-
ment provisional al voltant de la
presidència de la Generalitat a
l'exili, que absorbiria i substi-
tuiria l'Assemblea de Catalunya i
que negociaria el retorn de la
Generalitat amb el govern Suéórez,
al marge de l'oposició de la res-
ta d'Espanya.

La negociació, amb el 0vgovern
Suérez, de tot allò que es refe-
reix a Catalunya,
no cal dir-ho, les forces políti-
ques catalanes. Però no pas al
marge de la negociació general de
l'oposició espanyola sinó en el
seu marc, és a dir, Com a part
d'un tot on s'inscriuen problemes

tan decisius com els de l'amnis-
tia i de les llibertats democrà-
tiques sense excepció, els drets

l'han de fer,

nya electoral, que podem conver-
tir i hem de convertir en un camí
per reconquerir l'autonomia cata-
lana i per imposar, conjuntament
amb l'oposició espanyola,una cons
, titució democràtica que permeti i
asseguri als pobles d'Espanya el
lliure exercici de llur sobira-
nia. i

GREGORI LÓPEZ RAIMUNDO'

LA ROCA,
ENCARA

Roca, encara. dJa són vui-
'tanta dies de vaga. Vuitanta
dies d'incidents, de tensions,
provocats per la intransigèn-
cía patronal i per la brutali-
tat policíaca, QVuitanta dies
de solidaritat obrera, no sem-
pre facilitada per l'activi-
tat, de vegades irresponsable,
de certs grups, els mètodes
dels quals difícilment poden
ser compresos pel conjunt dels
treballadors. D'això, ja en
parlarem en el proper número
de "Treball", en examinar crí-
ticament l'experiència d'aques
ta llarga vaga. Ara, però, una
qjuestió contínua en primer pla
solidaritat amb els vaquistes
de Roca.

treball 24-1.

i Pàgina 4

UN PAS CAP A LA NORMALITZACIÓ

A

El company Santiago Carrillo
va romandre a Barcelona, la set-

mana pasgada, durant un dia i
mig. Va aprofitar una ocasió que
feia possible la seva presència

pública ací,no gens fàcil després
de la detenció i de l'actitud dis
criminatòria amb que el govern
Suérez continua tractant els co-
munistes. Ell mateix declarà a la
premsa que li hagués agradat més
. venir amb motiu del míting del
Born i que hagués volgut conèixer
més a fons el nostre país, visi-
tar les comarques obreres, entre-
vistar-se amb dirigents populars,
escoltar les forces polítiques
catalanes i discutir-hi. Però ai-
Xà encara no és possíble. La lli-
bertat, per al secretari general
del Partit Comunista d'Espanya,
té encara les fronteres d'un acte
reservat a les classes altes,
lluny de la pre.encia popular.

Calia, però, aprofitar-ho. El
ressò extraordínari que la visita
del company Santiago ha tinqut a
la premsa catalana, l'interès res
pectuós amb què va ser acollit al
sopar de l'hotel Ritz "per gent
d'ideologies 4 d'ortgens 80eials
diferents dels meus", l'assistèn-
cia dels directors dels diaris de
Barcelona al dinar que convocà
l'endemà de la seva arribada, la
mobilització de ler "edaccions de
tots els diaris uu visità 'són
mostres d'una volu.. 4t de norma-
lització dels comunistes, estesa
a Sectors molt amplis,alguns dels
quals estan situats a les antípo-
des de les nostres posicions po-
lítiques, que contrasta amb la
manca, de reconeixement oficial i
legal de la presència política
del PCE i dels comunistes de Ca-
talunya, Eusxadi i Galícia.

La vinguda del company Santia-
go ha posat en relleu,un cop més,
la contradicció entre les mani-
festacions públiques del govern
Suérez i la seva actitud en ques-
tions tan importants com són les
llibertats sense exclusions 4
l'amnistia ("Els qutèntics espa-
nyols de l'any -digué Santiago

Carrillo a la premsa- 8Ón els quí
encara romanen a les presons), y

RILLO, A

ha demostrat també que aquesta
actitud oficial no és pas homogè-
nia, com a vegades es vol fer
creure. El fet que la senyoreta
Carmen Díaz de Rivera, secretària
del gabinet tècnic de la presidèn
cia del govern, saludés amb tota
normalitat el secretari general
del PCE demostra que, per als sec
tors més 9vespavilats del govern,
la"questió comunista" ja no hau-
ria d'existir i que totes les for
ces polítiques que respecten el
joc democràtic tenen dret a una
presència pública sense disctrimi-
nacions.

ARCELONA

En la conversa que va tenir,
malgrat les dificultats i entre-
bancs que hi posaren els de la
Brigada d'Investigació Social,amb
els periodistes, el company Car-
rillo va precisar algunes qúes-
tions que, a vegades, des de Ca-
talunya, queden venfosquides per
la bona o mal: "Pe d'alguns. Con
per exemple, quu €. Partit Comu-

nista d'Espanya està "sense re-
senves de cap mena" per la recu-
peració de l'Estatut d'Autonomia

de 1932 per a Catalunya.Va defen-
sar la participació activa dels
comunistes a les properes elec-
cions

i va exigir l'amnistia

"Vull donar-li les gràcies per
la seva visita a Ca' alunya". A1ZòÒ,
va dir a Santiago Currillo un ho-
me de mitjana ed-t que a'hi atan-
8à quan, a l'aeroport, el secreta
pri general del PCE es disposava a
tornar cap a Madrid. Aquesta fra-
8€e, dita amb senzillesa i natura-
litat, reflecteix l'acollida que
Santiago rebé a tot arreu. Del
sopar del Ritz ja n'hem parlat.
Després del sopar, Carrillo acon-
seguí, malgrat les pressions po-
licials, rebre quaranta períodig-
tes, de vint en vint per no in-
córrer —-encara-l en el delicte de
reunió il,.legal. "En aquesta pri-
mera visita oficial a Barcelona
no hem previst de realitzar actes
polítics perquè no tenim autorit-
ZaCió,. En condicions de plena nor
malitat —deia Gregori López Rai-
mundo- Carrillo no hagués fet la
seva presentació pública a Cata-
lunya en el sopar del Ritz. Hau-
ria anat a la Seat o participat
en un míting, com ara el que va
ser prohibit recentment. Però no
hem pogut escollir."

—————t

UN BALANÇ MOLT POSITIU

"El balanc lel viatge ha. estat
molt positiu", digué Carrillo en
el eure de la trobada amb el C.E.
del PSUC. "A tot arreu ens han

acollit
tat, la

amb simpatia i cordiali-
qual cosa demostra el
prestigi assolit pel PCE 4 el
PSUC, fins i tot en ambients que
es troben lluny de la nostra ide-
ologia. L'esperit de reconcilia-
ció i de concòrdia, que hem afer-

Després de cada decret on
es diu que es van a controlar
els preus, després de cada dis-
curs del ministre de torn crí-
dant a la croada contra la in-
flació, els preus se'n foten i
segueixe pujant com sí no res.
Molta g 1t potser créu ja que
els preus tenen vida pròpia i
pugen tots s7'ls, i això els aju
da a resignar-se.

Però no és la fatalitat, no,
la que fa pujar els preus i no
ens deixa arribar a final de
mes. Darrera de cada puja, anun
ciada o no pel Butlletí Oficial
de l'Estat, hi ha els interes-
sos dels grans dmonopolis de
producció úi de distribució, hi
ha les multinacionals, hi ha el
govern, fidel servent d'aquests
interessos.

La situació al nostre país
s'agreuja per moltes coses, pe-
rò sobretot, perquè plou sobre
mullat. Els preus aquí, en re-
lació amb els salaris, són dels ,
més alts d'Europa. Segons un
estudi fet per la Unió de Bancs
Suissos, a una ciutat com Ma-
drid s'ha de treballar el doble
d'hores que a Amsterdam, per
exemple, 0per poder comprar els
mateixos productes del "cistell
de la compra". Només a Atenes,
Lisboa i Estambul cal treballar
més hores per comprar-los que a
Madrid, i podríem fer-ho exten-
siu a qualsevol altra ciutat de
l'Estat espanyol. Per aixó és
brutal que mentre a Espanya
l'índex oficial del cost de la
vida ha pujat el 204, la mjit-
jana dels paísos de l'OCDE si-

ds

j els paisos:
uniu:vosl

TRADUCCION DE ALGUNOS ARTICULOS DEL NUMERO 664 DE TREBALL CORRESPONDIENTE AL LUNES 17 DE ENERO DE 1977.

IMPONGAMOS LA LIBERTAD SINDICAL Y LA
AFILIACION MASIVA

Hoy ya tenemos suficientes elementos para decir
que la reforma sindical es un intento del gobierno
y la patronal de seguir manteniendo el control y
la exclusiva iniciativa en las relaciones de tra-
bajo.

dCuAl es la línea de la patronal y del Gobierno
Suérez7 Podríamos resumirla en dos direcciones:

Por un lado se trata de mantener la antigua, fiel
y designada "línea de mando" de la OSE,en tareag
de negociación colectiva, coneiliación y arbitra-
je, que en aplicación de una libertad sindical real
tendrían que corresponder a las centrales sindica-
les democràticags. Este es el objetivo de la crea-
ción del AISSP:a la vez que se toma prestado de
los trabajadores el patrimonio sindical que ellos
han pagado, los verticalistas de la AISSP seguiràn
obligando a los trabajadores a recurrir a una ins-
titución ajena a sus intereses. En la misma direc-
ción va la creación del Consejo de Economta Nacio-
nal dirigido por el verticalista García Ramal, con
cesión que Suérez hace al bunxer sindical para que
calle en las Cortes, y evitar que las organizacio-
nes sindicales democràticas puedan influir e inter
venir en la política económica del país como se ha
conseguido en una mayoría de países democràticos,
con la presencia de los sindicatos obreros en los
consejos de economia nacional. El gobierno cierra
así el paso a esta intervención política del moví-
miento obrero.

Por otro lado, el gobierno y la patronal poten-
Cian de forma muy activa la diviaión 8indical has-
ta el ltmite.Si pueden haber diez grupos sindica-
les (todos denominados "democràticos") que no ha-
yan tres, piensa el gobierno.Y de aquí toda la po-
lítica de discriminacionesy fomentando la creación
de sindicatos amarillos por parte de los vertica-
listas,creando la confusión, de siglas por todas
partes. Muchos sindicatos con pocas atribuciones,
parece ser la política del gobierno, ahora mismo.

Una y otra iniciativa se proponen un objetivo
Común:iconseguir una no-gindicación masiva de log
trabajadores de nuestro país a las centrales sin-
dicales democràticas. Efectivamente, el gobierno
pretende, forzando a los trabajadores a recurrir
al neo-vertícal AISSP y dando pocas atribuciones a
los sindicatos obreros (por otro lado muy fragmen-
tados, piensa), que los trabajadores no encuentren
suficiente aliciente para afiliarse a las centra-
les obreras democràticas yY mucho menos si éstas
mantienen criterios de lucha de clases y la afilia
ción a las cuales puede comportar represalias pa-
tronales de toda clase. Hoy tenemos suficientes da
tos también para pensar que la gran patronal ve
con símpatía este proyecto.

ECu4l ha de ser,pues,nuestra respuesta a esta
maniobra del reformismo7

Ante esta nueva situación, el movimiento obrera
se encuentra en muchas mejores condíciones de con-
ciencia .y de organización que no en toda la etapa
anterior. Durante los afios de la apoteosis vertica
lista, las Comisiones Obreras supieron encontrar
o estilo de trabajo dentro de aquel aparato

Unenaes y convirtieron las elecciones

burocrético fascista,

sindicales y los locales del Sindicato en auténti-
Cas zonas de libertad, donde las asambleas obreras
imponían una legalidad diferente, ahora, a pesar
de todas las maniobras dirigidas a mantener unas
estructuras que nunca han tenído razón histórica,
la nueva situación pre-democràtica, con todas sus
Contradicciones, seré un mejor campo donde imponer
la fuerza del movimiento obrero y su deseo de au-
téntica libertad sindical.

Por esto, congeguir la màúzima filiación a la
Confederación Sindical de la Comieión Obrera Nació
nal de Cataluia es un objetivo dirigido direetamen
te contra toda esta maniobra reformista. Los actos
que se preparan para la próxima quincena de afilia
ción a la8g Comígiones Obreras, del 15 al 30 de ene
rO, Con asambhleas en los locales sindicales, las
hojas de propaganda que explican por qué es necesa
rio afiliarse a Comisiones Obreras, carteles, las
mesas en la calle, etc.,han de encontrar la màxima
resonancia entre los comunistas. Imponer nuestra
legalidad en el campo sindical quiere decir, tam-
bién, asegurar la negociación unitaria a nivel de
empresa y no dejar que la patronal y el gobierno u
tilicen la pluralidad sindical contra las reivindi
caciones de los trabajadores. Y, a otro nivel, con
tinuar, a través de la COS, luchando unitariamente
para conseguir la libertad sindical, tanto en la
calle y en las fóàbricas como se hizo el 12 de no-
viembre, como negociando al més alto nivel, de la
manera que, por fin, se ha hecho incorporàndose
los representantes sindicales a la "Comisión de
los Nueve".

Es dl ucment es ahora, de defender el auténtico
eoncepto de libertad 8eindical, que, evidentemente,
no es el del gobierno, y menos aún el de las vie-
jas momias de las Cortes.Y defenderla llevàndola a
la pràctica ya hoy, sabiendo encontrar un nuevo es
tilo de trabajo adecuado a las nuevas circunstan-—
cias, trabajando hoy como gi ya estuviéramos en
las plenas libertades.Comisiones Obreras ha hecho
un salto cualitativo importante yendo a la cons-
trucción del Sindicato. Y esto exige, como también,
lo exige la fluida y cambiante situación política
del país, una nueva tàctica, una normalidad total,
saber trabajar a la luz, condiciones necesarias pa
ra que la lucha por la afiliación masiva al Sindica
to de su fruto.

Todo esto, enmarcado en unas características 1-
rrenunciables que hacen de la Confederación Sindi-
cal de la CONC el sindicato de nuevo tipo que la
clase obrera quiere hacer. En este proceso hacia
las elecciones, el movimiento obrero reclama que se
le escuche,tanto para conseguir sus reivindicacio-

nes que la crisis económica ha hecho urgentes,como
para participar, con el resto de las clases popula
res, en la elaboración democràtica de las opciones
políticas y económicas que nos permitirén salir de
esta crísis.

M, LuDEVID
A, FERRER

Casi la totalicad de la prensa de Barcelona ha
publicado artículos y editoriales para contestar a
"El País" por un escrito aparecido en sus pàcinas
bajo el título de "El Estatuto de Cataluna". La
prensa catalana acusa a 'Ei Pais" de tener una óp-
tica centralista, de hacer anàlisis precipitadoz: v
superficiales. Todo esto es cierto esta vez. "El
País" considera la reivincGicación del Estatut como
un despropósito naximalista y, al margen de su
gumentación, se descarga de razón al comperer desa
fortunadamente el Estatut con una cosa tar fuera
de rosca como es "un principio Gel Movimiento Na-
cional".

Sí lo que se ha dicho para rebatir a "El País"
es en general justo, no lo sería no recordar que
lo que ha provocado este desacertaco editorial o
al menos lo que ha exacerbado nuevamente el meca-
nismo de incomprensión,han sido las declaraciones
del sefor Josep Tarradellas, sobre todo cuando se
refiere a la negociacién por separeado y cvando con
dena con íntolerancia a los que opinan diferente-
mente sobre este punto y tienen otra forma de en-
tender su derecho como politicos responsables y :u
patriotismo. Sin entenàder del todo el rroblema ni
conocer suficientemente bion la situación, distan-
te, "El País" se equivoca en el
ralización de la acometida. Sería Cueno que el cdi
torialista de "El País" considerera que un hompre
de la Asamblez de C atalunya como Josep Benet, ret
vindicador del Estatut, ha escrito a propósito de

las palabras de Tarradellas:",..e8 un texto lamen-
table, negativo, que me ha enenir Cecede profunda-
mente. (...JQuiero decir unas vz:labras sobre una
de las declaraciones que gent orar Da UunG condena a
muerte a la ieuimblea de Catalunya, el cCecir tez-
tualmente que'es evidente que la Asamblea de Cata-
lunya ya ha llevado a término 8u cometido".Esta de

elaración, necha precisamente en los momentos en
que la Ascvblea acaba Ge lanzsar La campana unita—
ria de Yo en l'Estatut, demueectre que el senor Ta—
rradellas tiene un desconcoeinieaia muy notable de
la vida política popular cataianc y, al mismo tiem

TODOS CON LOS

La huelga de Roca ya dura setenta días. Setenta
días de pulso constante entre la empresa cerrada
absolutanente al diélogo, y cerca de cinco mil tra
bajadores, que no quieren baiar la cabeza una vez
més.

Los intentoc de aigslar la huelga han sido y con
tinuan siendo muy serios : la negatíva abgoluta al
avance de las vías de negociación por parte de la
patronal, la inhibíición cómpiice de algunas autori
dades y una actitud durísima de las fuerzas repre-
sivas (deteniendo, cargando brutalmente contra los
trabajadores, amenazando)en muchos momentos, han
Bido elementos decisivos pera configurar las carac
terísticas de la hueiga. Pero, a la vez,hay que de
jar bien claro que estos intentes se han vísto fa-
vorecídos en muchos momentos por la actítud ultra-
vanguardista,rayanco los línites de la provocación,
de algunos delegaédos obreros.

Ahora bien, para nosotros, los comunistas cata-
lanes, no es ahora al momento de debates entorno a
los objetivos y formas de lucha o negociación obre
ram. Bien al contrario, ahora es el momento de es-
tar todos juntos con ios nuelguistas de Roca e in-

tono y en la acne-,

T

-

Pos
siempre por todo lo que no sea política superestruc

que continua teníendo el mismo desprecio de
tural ". Benet, refiriéndose a algunos aspectos
dei mensaje a Tarradellas, continua dicíendo: "Por
otro lado egté haciendo perder a Catalunya el pres
tígio que habia ganmado ante los otros pueblos del
Estado Espaniol, con 8u lueha unitaria, realíiata,
combasiba, tanto en el terreno político como en el
cultural. Creo que de un tiempo a esta parte, des-
de el momento en que el senor Tarradellas tntervie
ne en la política catalana del interior, vamos por
mal carro, No es falseificando la historia y crean

do miítozs gantsmos guperestructurales, no es di-
mitienac e cu 8oberanfa a las organizaciones uni-
tarias y v .cg partidos políticos en favor de una

persona q:
nuestras

bive en el exiílio, como conquistaremos
iibenrtades nactonales y democràticag".

Cuando un sector de la vida política habla del
entendimiento de los catalanes, las declaraciones
Gel senor Tarradellas constituyen un elemento ce
confusión. Pero lo més grave no reside en el tono
de ias declaraciones de Tarredellas, que inevita-
blemente tenían que llevar a la viveza de las res
puestas y de la polémica. En la conferencia de pren
sa de París y en el propio texto de la declara-
ción, cl sefior Tarradellas se refiere ambiquamente
al Estatut, sefalando su caràcter de texto consti-
tucional histórico e irrenunciable, admite a prio-
rí que la monaraqu" "no creemos que tenga la mísma
actitud" que el rranaquismo sobre el Estatut, hace
residir la recuperación de la soberanía en el re-
torno de la Generalidat y de su presídente, olvi-
dando el hecho capital de que esto sería consecuen
cia del restablecimiento del Estatut y que iría
juntamente con la recuperación de las otras insti-
tuciones que se configuran. Olvídar esto es hacer
una política desmovilizadora ante la campafia de Vo
lem l'Estatut que nuestro partido propuso a la A-
samblea y que ésta ha hecho suya. Una vez màs, el
aíslacionismo político que el senor Tarradellas
preconiza y que unos cuantos políticos abonan es
un gran peligro para Catalunya yY para la plena re-
cCuperación de la democracia en toda Espana.

PERE 1 FAGES,

HUELGUISTAS DE ROCA

crementar la solidaridad a todos los niveles:ayuda
económica, escritos, asambleas y toda clase de ac-
Ciones, cerca de la fecha del juicio a Magistratu-
ra (21 y 22 de enero). Porque sólo una nueva ofen-
siva de actividad solidaria puede abrir las puer-
tas de la negociacíén que estén buscando con gran
afàn las centrales sindicales del Baíx Llobregat.

En unos momentos de cambios decisivos a todos
jos niveles de nuestro país,no hemos de permitír
que el pluralismo sindical existente, las diferen-
tes opciones globales, puedan oscurecer una cues-
tión bísica para los trabajadores y las fuerzas re
volucionarias: la solidaridad obrera.

Dígspongàmonos a afrontar, una vez mís,lo8s monen
tos decisivos de la huelga de Roca. La solidaridud
en primer lugar, el debate y la crítica ya los hu-

remos luego.

FRANCESC B,

i EL

Val

(SP

mat en aquesta vísita a Barcelo-
na, feta en circumstàncies encara
anormals, impregna ja totes les
capes de la nostra' societat. La
convivència és una exigència de-
mocràtica. Per això el viatge
confirma plenament la nostra con-
vicció que Espanya està plenament
madura per a la democràcia. Aques
ta és, jo crec, la conclusió prin
cipal del viatge". Ei

Ai Ca lo PaF,

CADA COP PITJOR

PREUS CONTRA SALARIS

gui del 98. Nosaltres, en això
com en tantes altres coses, en
lloc d'anar endavant anem en-
darrere.

I això que parlem de l'índex
oficial del cost de la vida,
que es queda potser a la meitat
del real. L'Institut Nacional
d'Estadística i el govern saben
molt bé que falsejar aquest ín-
dex és augmentar els beneficis
de les empreses, que el prenen
com a referència a l'hora d'es-
tablir - els augmenta salarials.
I a menys salari pagat, més be-
nefici que queda.

Les darreres mesures del go-.
vern, un cop més, han empitjo-
rat les coses. En lloc d'accen-
tuar els controls sobre els
preus, cada cop hi ha menys
preus controlats.Està clar que,
per al que servien aquests con-—
trols...l Segons les estadís-
tiques, a Espanya pugen més els

. preus controlats que els no con
trolats. La llista dels produc-
tes que han pujat amb el vist

4 plau del govern, aquesta dar—

rers dies -després de l'i de de
que es van publicar les

membre

noves llistes de preus contro-
lats- seria interminable. El
cafè, els col.legis, el carbó,

els diaris... Es diu també que

"dels preus. Però una puja in-

EL DIA 6 DE FEBRER,A SANT SEBASTIÀ

UN CONGRÉS PER L'AMNISTIA

Les Associacions de Fàmiliars
de Presos i Exíiliats Polítics
d'Eusixadi, Catalunya 1 Madrid,
els familiars dels presos polí-
tics de Saragossa, les Associaci-
ons d'Ex-presos Polítics d'Eusha-
di, Catalunya, Madrid, Saragossa
i València, les Comissions de So-
lidaritat de Catalunya, 4 les Ges
tores de les Comissions Pro-amnis
tia d'Eusxadi 1i Madrid, es van
reunír el 16 de gener a Saragossa
i van acordar la celebració del
Congrés de Familiars de Pregsos í
Exiliats Polttics el dia 6 de fe-
brer de 1977, a Sant Sebastià.

Han estat convocats tots els
familiars dels presos i exiliats
polítics al CONGRÉS PRO AMNISTIA
TOTAL. A més a més, s'ha invitat
tots els partits 1 organitzacions

sindicals d'Espanya perquè envilIn

llurs adhesions 4 delegats al con
grés, , que s'inscriu en la campa-
nya ABANS DE LES ELECCIONS, AM—
NISTIA SENSE EXCLUSIONS.

Ú (fotos "Treball") l

és immínent la puja de les pa-
tates, del sucre, de la llet,
de les: tarifes de l'aigua, dels
productes siderúrgics i de la

benzina (amb l'efecte que les
puges d'aquests dos artícles
tindran sobre molts altres
preus), el metro i els autobu-

s08, etc. Autobusos de Barcelo-
na, el Metro, Autos Florida
de l'Hospitalet. del LLobregat,
FF.CC de Sarrià, etc., tenen de
manades puges de tarifes, algu-
nes de les quals, com a Autos
Florida, osciíl.len entre 2 i 4
pessetes . per viatge els. bit-
llets ordinaris, que passaran
a valer tots 11 pessetes, fins
a dàincrements de 6 pessetes els
dies festius per a les línies
1 4 2.

El govern voldria que la
gent estigués tan satisfeta amb
el referèndum i amb les .pròxi-
mes eleccions, que no fes cas

significant, un dia, farà que
veasi el vas i el govern pot
trobar-se amb una resposta mas-
Siva.Les Associacions de Velina,
de Consumidors, de Mestresses
de Casa, els Sindicats, tenen
la paraula. Tindran més raó que
un Sant.

ANTONI FERRER

Endemés, els familiars dels
presos polítics catalans s'han
adreçat als alcaldes de tot Cata-—
lunya per demanar que les corpo-
racions que presideixen es pronun
ciín públicament a favor de l'am—
nistia total i que, en consequèn-
cia, instin el govern perquè la
promulgui tot seguit.

Han preparat una altra entre-
vista amb el governador civil per
tal de demanar, altre cop, auto-
rització oficial per convocar, el
proper mes de febrer, una gran
manifestació Ciutadana pacífica,
a Barcelona,per l'amnistia total.

Una vasta mobilització de mas-
ses, en les línies que assenyalen
els familiars dels presos polí-
tics, serà el millor ajut a la ne
gociació que els representants de
l'oposició democràtica han inici-
.at amb el govern Suàrez sobre a—
quest transcendental problema.
Com ha dit Santiago Carrillo, en
la festa de lliurament dels pre-
mís del "Club Mundo", ELS ESPA—
NYOLS DE L'ANY SÓN ELS QUI CONTI-
NUEN A LES PRESONS. En el mani-
fest de la seva primera reunió,
els intel.lectuals, professionals
i artistes de les nacions i re-—
gions de l'Estat espanyol, reu-
nits a Barcelona els dies 15 i 16
d'aquest mes, escriuen: "El que
resumeix i evidencia la continua-
eió del franquisme és la inezig—
tència, fins el dia d'avui, de la
promulgació d'una veritable amnia
tia total i sense exclusions",

Cal que a cada lloc de treball
1 estudi, a tots els centres cí-—
vics, a les organitzacions soci-
als, a tot arreu, s'impulsi en
concret l'acció pro amnístia to-
tal. Que de tot arreu s'envifn
missatges d'adhesió al congrés de
Sant Sebastià, que es faci pres-
sió sobre, tots els ajuntaments
catalans perquè exigeixin del go-

: vern l'amnistia total, que es mul

tipliquín els actes i manifesta-
cions de tota mena i que es pre—
parí, tan aviat com es coneguí la
data, la gran manifestació .pro
amnistia a Barcelona, que ha d'es
devenir una grandiosa acció ciu-
tadana per l'amnistia total.

FER 5 ERES
I DES

I XS Fu x
t cinc pononarga a Xirinacha,
' Lópes Raimundo, entre

els ag8tietents,.

j Pàgina 6

tatreball

Òrgan centrel del Part Socielleta Unificat de Catalunya
se - EE
rr ——
i LA SETMANA I

DEL PSUC
A BARCELONA

Qui ens
paga7

Portada del número extraordinari

de "Treball" dedicat a la Setmana

del Partit a Barcelona, del qual

se n'han editat 100.000 exemplars
5j

treba ll

LA SETMANA DEL PARTIT A BARCELONA

24-1-1977

més d'un centenar
d'actes

"Fer de 3.000 a 5.000 nous
afiliats, incrementar els vin-
cles entre el Partit i les mas
ses, avançar en la presència
pública del Partit i fer co-
nèixer els locals i els diri-
gents dels barris al conjunt
de la població són, entre al-
tres, els objectius de la Set-
mana del Partit a Barcelona",
ens diu Jordi Conill, secreta-
ri general del PSUC a la capi-
tal catalana, en é88er entre-
uistat per "Treball".

"Pensem inaugurar tres nous
locals (a l'Esquerra de l'Ei-
xampla, Pegaso úi Gràcia) amb
assistència dels veins i de la
premsa. Ja en tindrem vint-i-
sis, afegeix Conill. Plantarem
més de setanta taules de venda
pública de materials. Reparti-
rem una edició extraordinària
de 100.000 exemplars de "Tre-
ball", més de 50.000 cartells,
50.000 tríptics amb les nos-
tres alternatives generals i
sectorials, com també el pro-
jecte de programa, que consti-
tueix, com sabeu, les tesis
preparatòries del IV Congrés.
Hem Organitzat, vendemés, més

ELS PAGESOS TENEN RAO

De tant en tant, l'espremut
consumidor, marejat de provar de-
bades d'esclarir estranyes equa-
cions per intentar resoldre l'en-
vitricollat problema de la teca
nostra de cada día, sent a dir, o
llegeix al diari, que els pagesos
demanen preus més alts per als
seus productes. El consumidor té
un sobresalt éí pensa que només
falten aquests, ara. I el cas és
que sí, que falten els pagesos, i
que, en canvi, sobren els muntat-
ges monopolístics que són la cau-
ga dels maldecaps dels espremuts
consumidors 4 dels espremuts pa-
gesos.

Els pagesos demanen, amb tota
la raó del món, uns preus justos
per als seus productes. I cal do-
nar-los suport perquè el seu pro-
blema té el mateix origen que el
problema del qui compra aliments.

Vegeu què diuen els pagesos en
un document sortit de la reunió
del 16 de gener del Secretariat
Nacional de la Unió de Pagesos de
Catalunya, que va tractar de la
questió dels preus:

"Només ene cal recordar que de
cada cent pessetes que el conau-
midor es gasta en aliments, al
pagès només n'hi queden vint-í-
Uuit, Un eop descomptat el que
es queden les l"indúetries agro-

alimentàries" i els fabricante de
mitjans de producció agrícoles
(maquinària, adobe8, insecticides,
gas-oil, llavors), que cada any
ens apugen ele preus dels 8eus
produeteg".

Vet-ho aquí. De cent a vint-i-
vuit, de vint-i-vuit a cent. El
pagès paga cada any més i cobra
el mateix o, en alguns Casos, en-
cara menys. Mentrestant, el con-
sumidor paga cada dia més. I, en-
tremig, els dmonopolis s'afarten
de fer diners, amb el vist i plau
de tots els organismes oficials.

No fóra tot dir que els page-
sos exigeixen preus justos,per al
camp, 0 prou. La Unió de Pagesos
va a l'entrellat de la questió i
diu: "Som plenament ceonscienta
que, al camp, no n'hi ha prou amb
una política de preus agraris, 8íi
nó que e8 neceggita una profunda
reforma de lesa estructures", I
després insisteix "...en la impe-
ribgea necessitat del control del
frau, que repregenta un benefici
afegit per a moltee indústries

(ela productes que el8 pagesos
venen no s'assemblen de res amb
els que el8 coneumidors mengen)",

dé Tenen o no tenen raó els page

sos2 Són o no són encertades les
seves propostes2

d'un centenar d'actes de pre-
sentació del Partit a fàbri-
ques i barris, a la Universi-

tat, a tot arreu".

-Per què, ara, la Setmana2

"La situació política ho
permet i ens ho exigeix. Cal
guanyar la llibertat sense ex-
clusions, conquerir la legali-
tat plena del PSUC i de tots
els partits polítics, sense
esperar "una decisió del go-
vern. Normalitzar la vida po-
lítica del país ens obliga a
normalitzar la nostra presèn-
cia entre el poble, a actuar
com gi fóssim legals. Guanyar
unes eleccions lliures vol dir
imposar cada dia, a tots els
nivells, la llibertat. Una con
dició de la llibertat és la
nostra pròpia llibertat. Tota
aquesta perspectiva de conques
ta de la llibertat emmarca la
nostra campanya electoral, de
la qual la setmana és, per a
Barcelona,un bon començament".

TAMBÉ A TARRAGONA Í

A Tarragona també comença
avui la Setmana del Partit, de
caractertetiquee semblants a
la de Barcelona. Entre els dos
actes centrals -míting i festa
de cloenda- hi haurà venda pú-
blica de la premsa, presenta-

cions dels col.lectius del Par
tit, ete. Tot això en la perg-
pectiva de la celebració de la
Conferència del Partit.

24-1:1977

ENTREVISTA AMB RAFAEL RIBÓ

REUNIÓ D'INTEL.LECTUALS

El passat
d'Intel.lectuals,

cap de setmana es va celebrar a Barcelona la I Reunió
Professionals, i Artistes de l'Estat espanyol, Ra-

fael Ribó, dirigent del PSUC present a la reunió, ens en parla.

- Com sorgí la idea de celebrar
la I Reunió d'Intel.lectuale de
les nacions i regions de l'Estat
espanyol2

-La idea va nèixer en una reunió
entre companys de Madrid i alguns
membres de l'Assemblea Permanent
d'Intel.lectuals Catalans. Prete-

níem reuníir-nos d'arreu per trac-:

tar la plurinacionalitat de l'Es-
tat i la repressió exercida sobre
les nacionalitats els darrers qua
ranta anys í especialment la pro-
blemàtica cultural. Tot seguit
ens adonàrem que partíem pràcti-
cament de zero, tant pel que fa a
la comprensió de la questió nacio
nal entre els intel.lectuals, com
pel que fa a la coordinació dels
intel.lectuals a moltes zones de

l'Estat i de tots els nuclis en-
tre si.
- Quin procés es seguí per arri-

bar a la I Reunió2

- Es començà a treballar als nu-
Cclís locals constituits (com "Ar-
te y Cultura" a Madrid, í l'APIC)
i es crearen comissions unitàries
d'intel.lectuals allà on no exis-
tia cap mena de coordinació. Tota
aquesta xarxa quedà relacionada

ingressa
al

P. S. U. CG.

Partit Socialista Uniiicat de Catalunya

tmana del Partit a Bar-
GE loncs Un dele cartells

mitjançant una coordinadora pro-
visional que preparava els aspec-
tes materials de la reunió.Durant
aquest procés, d'una durada de
quasi deu mesos, s'elaboraren po-
nències informatives de cada na-
ció o regió (de vegades vàries
ponències, on no hi havia acord
unitari). S'organitzaren debats i
alhora es recollia el material
necessari per presentar a la I
Reunió, un dossier sobre la re-
pressió del 20 de novembre de
1975 ençà, repressió política,
laboral i cultural, perà espe-
cialment sobre la tortura que,a
més a més, aleshores havia estat
declarada "matèria reservada",
Aquests deu mesos . representaren
una experiència complexa però
rica, sobretot pel que significà
d'experiències de coordinació en-
tre nuclis diversos.

- Com ha anat la Reunió2

- La Reunió estava prevista per
principis de novembre, però l'ar-
bitrària prohibició governativa
ho impedí i realitzàrem una tro-
bada xredulda a la clandestini-
tat. Ara s'ha celebrat un xic
desfasada en l'actual conjuntura
política, factor que, ven part,
explica la desigual . assistència.
A la Reunió s'han presentat les
ponéncies i els materials per
elaborar el dossier de la repres-
sió. Aquest és, sens dubte, l'as-
pecte més positiu de la Reunió,
tret de l'experiència i intercan-
vis del procés anterior. Durant
la'reunió ens informàrem i discu-
tírem mútuament sobre tota aques-
ta problemàtica. Com à culminació
de la trobada es redactà un mani-
fest polític que podia haver es-
tat Una important presa de posi-

ció. Nosaltres prevèiem un text
que ens comprometés, als assis-
tents i a la gran majoria d'in-

tel.lectuals mitjançant la seva
posterior signatura, a pronun-
ciar-nos i a defensar la plurina-
cionalitat de l'Estat, els drets
de totes les nacionalitats i la
lluita dels intel.lectuals per
una cultura democràtica. Creiem
que això tenia un gran valor, jo
diria històric, sobretot per als
intel.lectuals castellanoparlants

Però a la darrera assemblea de
la Reunió s'aprovà un text que,
per alguns dels squs elements,
s'allunyava del procés seguit i
que poc servia per a la finalitat
esmentada. El text aprovat és una
afirmació testimonial, gqubscrivi-
ble per tots els demòcrates, perà
que té poc a veure amb la polítíf-
ca actual. Es va voler radicalit-
£ar les formulacions, però el que
s'aconseguí fou diluir-ne el con-
tingut. Q sigui que, en carregar
el text amb tots els possibles
greuges actuals a la nostra so-—

dd A Es P é hd SE due

dni Es Erra

cietat, ens oblidàvem que el prin
jcipal tema d'atenció de la Reunió,
.era la plurinacionalitat de l'Es-

tat. Al capdavall, s'aprové un
manifest massa testimonial i di-
fús.

'- Quina és la perspectiva, des-
prés de la Reunió2

- Nosaltres ens plantegem la con-
tinuitat d'aquestes reunions per
poder tractar temes específics de
la intel.lectualitat,. A Catalunya
això passa pel debat sobre el fu-
tur de l'Assemblea d'Intel.lec-
tuals £i les possibilitats de re-
situar-la com a instrument de ga-
rantia de les llibertats democrà-
tiques. A nivell d'Estat espa-
nyol, caldria pensar en la possi-
bilitat de mantenir una coordina-
Ció dèls nuclis d'intel.lectuals.
El camí cap a la democràcia exí-
geix una constant actitud de vet-
lia contra tots els intents de
limitar o dimpedir l'exercici de
les llibertats democràtiques. És
en aquest terreny on tothom, perà
específicament els dintel.lectu-
als, té una gran tasca a realit-
zar.

PER ACABAR. DE
PASAR EL MES

Quan venia cap a la redac-
ció, una velleta del vetnat
m'ha dit que fes el favor d'a-
companyar-la a cobrar la pen-
aió. És viuda d'un empleat del
ram d'assegurances. He vist
que cohrava 4.620 pessetes. "És
la mesada. de pensió que li ha
quedat. En dir-li que era molt
poc, m'ha respost: "Es clar
que és pocj3 però encara n'hi
ha que cobren menys, no ere-

guia",

He recordat que fa uns dieg
vaig: llegir a "Cambio 16" un
report, ben documentat, sobre
les pengions que li han quedat
a la viuda d'en Franco. Aqueg-
ta, diguem-ne, senyora, que no
necessita cap pensió perquè a8
td podrida de duros pels qua-
tre costats, cobra en concepte
de f''uiudtegeima" la menudalla
de set-centes mil pessetes ca—
da mes. En aquesta zifra està
compresa una pensió "especial"
que li van concedir les Corte,
de dues-centes mil pessetes,
8eupogem que per poder acabar
.al ma8, pobretal

PERE

rata Baoc: La ixurrita, lliure,

Camacho
d'històrica la celebració a Barce
lona de la la Assemblea d'Organit

Marcelino qualificà

zació di finances de la CS de la
CONC, el darrer dia 16, a la qual
ell va assistir. Més de .180 res-

ponsables d'organització i fi-
nances de les Federacions de Ram,
de les Unions Locals,i fins i tot
de les empreses més importants
(Seat, Pegaso, etc.), van discu-
tir plegats amb els responsables
d'aquestes questions a la Confede

ració Sindical de la Comissió
Obrera Nacional de Catalunya, Pa-
co Frutos (Organització) i Armand

Varo (Finances).

Durant la reunió es va posar
de manifest el vigor amb què s'ha
començat a treballar per tal
la màxima afiliació
i les encara in-

via
d'aconseguir
a algunes zones,
suficiències que a d'altres se
n'assenyalaven. No obstant, la xi
fra de més de 20.000 afiliats que
S'hi va computar és només un indi
ci de la presència de CCOO a Cata
lunya i s'ha de multiplicar en un
breu termini de temps. Fins ara
hi ha la consciència que s'ha afi
liat, en la major part dels casos,
l'avantguarda del moviment obrer.
Com va dir el responsable d'orga-
nització de la construcció, a la
darrera vaga pel seu conveni
"eren desenes de milers els qui
cridaven pel carrer "Viva Comisio
nes obreras", i si sabem treba-
llar correctament s'afiliaran".

conclusió general 9òysobre
l'aspecte d'organització a què
van arribar-hi, i que va ser re-
marcat tant per Marcelino Camacho
com per, Paco Frutos, era la neces
sitat d'un canvi .d'estil en el
treball sindical en general i en
el d'afiliació en aquest moment.
L'objectiu d'afiliar milers i mií-
lers de treballadors a la CS de
la QCONC na serà assolit si no és
amb un treball obert a les fàbri-
ques, als locals del Sindicat Ver
tícal, als barríg. Sense oblidar
el mètode d'afiliació "un per un"
mitjançant discussions individu-

La

als,

tings pública, presentacions
obertes, que ensenyin als treba-
lladors que un Sindicat no és de
fet cap cosa il.legal, cap cosa
perillosa ni clandestina, encara
que durant molts anys ens han

obligat a ser-ho. Imposar la lega
litat de les CCOO amb la normalit

zactó de la seva presència quoti-.

diana, a'acongegueix en aquests
moments afiliant-hi a La llum pú-
blica milers í milers d'obrera.

s'ha d'anar a organitzar mí-

tre bal L

CONFEDERACIÓ SINDICAL DE LA CONC

LA MAX

24-1-1977

AFILIACIÓ

En aquest sentit, la quinzena
d'afiliació, amb mttinge, presen-
tació pública, milers de fulla de
propaganda, cartells, adhesius,
taules al carrer, inaguració de
locals, etc, que del quinze al
trenta de gener té lloc a Catalu-
nya, ha d'assolir l'objectiu de
15.000 nous afiliats en quinze di
es. Un sindicat fort és la millor
garantia per tal de saber trobar
una sortida a la crisi econòmica
sense que siguin els treballadors
els qui més hi sortim perdent.

Camacho qualificà l'óorganitza-

ció del Sindicat com el seu es-
quelet, els seus ossos, i va dir
que les finances n'eren la sang,

sense la circulació de la qual el
cos és mort.Hem parlat amb Armand

Varo, responsable del Secreta-
riat de Finances, sobre quins són
els aspectes principals que sobre
aquest tema s'hi van tractar. "Per
ara, ens diu, es manté igual la
cotització de cinquanta pessetes,
mensuals, —encara que tothom està
convençut que és molt baixa, i
també es manté la distribució d'a
questes pessetes entre els diver-
sos nivells de l'estructura sindí

cal, ja que aquesta és la garan-
tia del 8eu funcionament. És ne-
cesgsari que la part convinguda

dels diners passi de l'empresa al
a la localitat, a la Nacio-

ram,
nal di a la Federació a nivell
d'Estat, ú que no es quedi tot a

l'empresa i a la localitat. Ja co
neixem les moltes dificultats fí-
nanceres de tota mena, que hi ha
a les localitats, però la distri-
bució de la quota és la millor
garantia que poguem passar de

43 " És

A

ai

El múting de CC.OO. a Mat
i Lópea Bulla, però, acongegu
bi cinc múél treballadors. (Fo

3 'ay A
A Mos sl

ser un moviment socio-polítice
a un sindicat de masses".

ens diu també que
de finances és
"de Ta necessitat
d'obrir locals, de propaganda,
ete, que hi ha a les localitats,
però creu que això de moment 8'ha
de solucionar amb ajuts volunta—
ri8, cobrant la premsa de CCOQ du
rant l'etapa inicial tant als afí
liats com als no afiliate. L'au-
tèntica solució als problemes fi-
del Sindicat, a tots ni-

Armand Varo
el Secretariat
molt conscient

nancers
vella, està en l'afiliació a cada
empresa, localitat i ram, del mà-
xim de treballadors i fer que

aquests cotitzin regularment",

"La forma de fer marxar el Sin
dicat en aquesta primera etapa
—afegeix-, la garantia que pu-
guin funetonar tant els Sindicats
locals com les Federacions de Ram
com la CONC, Ú per tant totes les
és d'assegurar que les

comarques,
cotitzacions es cobrin 4 es re-—
parteizin. Més endavant, la dis-

tribueió de la quota podrà canvi-
ar, en el Congrés, vista l'opinió
de la majoria. En el futur s'hau-
rà de funeionar a partir de pres-
supostos fets partint de les ne-
cessitats di del nombre d'afili-
ats",

Problema de les finances,
Sindicat, és un problema
polític. "Sense finances no hi .ha
Sindicat",diu Varo, "però això co
mengça a rutllar: només el dia de
la Conferència es van liquídar
deu mil cotitzacions".

El
en un

ANTONI FERRER

P
pr

aró fou prohibit, Camacho 4 hi
tiren parlar davant prop de
tos TREBALL)